Deshidratació en Persones Grans: Què Fer

El teu pare fa un parell de dies que està "estrany". Està més confús, més apagat, s'ha marejat en aixecar-se. Penses en mil coses greus — un principi de demència, un problema de cor — i resulta que l'explicació és molt més senzilla i freqüent del que imagines: no està bevent prou. La deshidratació és un dels problemes més comuns, més perillosos i més invisibles en les persones grans. I també un dels més fàcils de prevenir, si se sap com.

L'aigua és el component principal del nostre cos, i mantenir-se hidratat és imprescindible perquè el cor, el ronyó i el cervell funcionin. En les persones grans, però, s'ajunten diversos factors que fan que es deshidratin amb una facilitat alarmant — i sense adonar-se'n. Aquesta guia t'ajuda a reconèixer els senyals i, sobretot, a aconseguir que el teu familiar begui el que necessita.

Per què les persones grans es deshidraten tan fàcilment

No és casualitat ni descuit. Amb l'edat canvien diverses coses alhora:

• Es perd la sensació de set — el mecanisme que ens avisa que necessitem beure s'atenua. La persona pot estar deshidratada i no sentir cap necessitat de beure.
• El cos reté pitjor l'aigua — els ronyons concentren menys l'orina i el percentatge d'aigua corporal disminueix, així que hi ha menys "reserva".
• Beuen menys a propòsit — per por dels escapaments d'orina (incontinència), perquè anar al bany els costa o per no molestar de nit.
• Medicació — els diürètics i els laxants augmenten la pèrdua de líquids.
• Dificultat per beure — qui té disfàgia tem ennuegar-se amb l'aigua i beu menys; qui té problemes de mobilitat no sempre pot arribar al got.
• Deteriorament cognitiu — amb demència, la persona oblida beure o no reconeix la sensació de set.

Els símptomes: per què es confonen amb altres coses

Aquí hi ha el gran perill. En una persona gran la deshidratació no sempre es veu com a "set": moltes vegades es disfressa de símptomes que la família atribueix a l'edat o a una altra malaltia.

Signes físics:

• Boca, llavis i llengua secs; saliva pastosa.
• Orina escassa, fosca i amb olor forta (el color de l'orina és un dels millors indicadors casolans).
• Restrenyiment.
• Pell que ha perdut elasticitat, ulls una mica enfonsats.
• Debilitat, marejos en aixecar-se, tensió baixa.

Signes que enganyen (i que són els més perillosos):

• Confusió o desorientació sobtada — s'atribueix per error a "que està més perdut", quan pot ser deshidratació.
• Somnolència i apatia inusuals.
• Més caigudes per la debilitat i els marejos.

Quan és una urgència

Una deshidratació lleu es corregeix bevent. Però si apareixen confusió marcada, no respon amb normalitat, no orina en moltes hores, té febre alta, vòmits o diarrea que impedeixen beure, o està molt dèbil, cal contactar amb el metge o anar a urgències. A l'estiu i durant les onades de calor el risc es dispara: pots llegir la nostra guia específica sobre onades de calor i persones grans.

Com aconseguir que begui: trucs que funcionen de veritat

"Beu aigua" no funciona amb qui no té set. El que funciona és fer que beure sigui fàcil, apetitós i constant:

• Oferir, no esperar que en demani — petites quantitats cada poca estona al llarg de tot el dia. És la clau número u.
• El got sempre a la vista i a mà — a la tauleta, al sofà, allà on passi l'estona. El que no es veu, no es beu.
• Que no tot sigui aigua — brous, infusions, llet, sucs suaus, orxata, batuts de fruita. La varietat anima a beure més.
• Aliments rics en aigua — síndria, meló, taronja, maduixes, tomàquet, gelatines, iogurt, sopes i cremes. Hidraten i alimenten alhora.
• Temperatura i presentació agradables — fresquet a l'estiu, temperat a l'hivern; un got bonic, una canyeta o una tassa amb nansa si li resulta més còmode.
• Associar-ho a rutines — un got amb cada medicació, en despertar-se, a cada àpat, mentre mira el seu programa. Convertir-ho en hàbit treu el "ja beuré després".
• Si hi ha disfàgia — fer servir l'espessant indicat i les begudes gelificades; mai forçar líquids clars si empassar-los és perillós (vegeu la nostra guia de disfàgia i alimentació segura).
• Treballar la por dels escapaments — moltes persones beuen poc per la incontinència. Facilitar l'accés al bany i parlar-ne amb naturalitat ajuda més que insistir.

Un consell senzill i objectiu: vigila el color de l'orina. Com més clara, millor hidratada està la persona; una orina fosca i concentrada és un avís per oferir més líquid.

La hidratació forma part d'una cura més àmplia

La deshidratació gairebé mai ve sola: acompanya la desnutrició, la disfàgia i la falta de gana, i s'agreuja amb la solitud —qui viu sol no té ningú que li ofereixi un got a mitja tarda—. Per això assegurar una bona hidratació no és una tasca aïllada, sinó part de cuidar bé, cada dia.

Com ajuda una cuidadora professional

Mantenir hidratada una persona gran que no sent set exigeix una cosa molt simple i molt difícil de sostenir a distància: ser present i oferir líquid una vegada i una altra al llarg del dia. Una cuidadora s'ocupa exactament d'això —oferir begudes variades, adaptar-les als seus gustos, vigilar els signes de deshidratació i el color de l'orina, i avisar el metge davant dels primers símptomes—. A l'estiu, aquesta vigilància contínua és una de les maneres més eficaces de prevenir un ingrés hospitalari.

Segons les necessitats, pot n'hi haver prou amb una assistència per hores o ser recomanable una cuidadora interna, sobretot si la persona viu sola o té deteriorament cognitiu.

A Atention contractem directament les cuidadores —la família mai és l'ocupadora— i les substituïm si emmalalteixen, perquè la cura no s'interrompi. Amb 13 anys a Sabadell i el Vallès, sabem que els detalls aparentment petits, com assegurar-se que beu, són els que eviten els grans ensurts. També gestionem gratis la Llei de Dependència quan escau.

Preguntes freqüents