"La Meva Mare no Vol Menjar": Falta de Gana
Causes reals per les quals el teu familiar deixa de menjar, què pots fer per estimular la gana i quan convé demanar ajuda professional.
"És que no tinc gana". "Ja he menjat abans". "Deixa-ho, que no em ve de gust". Si tens un familiar gran, segurament reconeixes aquestes frases — i l'angoixa que provoquen quan veus que el plat torna a la cuina gairebé sencer, dia rere dia. La falta de gana és una de les preocupacions que amb més freqüència porten les famílies a demanar ajuda, i també una de les que més culpa i frustració genera: per més que insisteixes, no aconsegueixes que mengi.
El primer que convé entendre és que obligar no funciona, i que darrere d'un "no vull menjar" gairebé sempre hi ha una causa concreta —i sovint solucionable—. En aquesta guia repassem per què les persones grans perden la gana i què pots fer, de forma realista, perquè el teu familiar torni a alimentar-se bé.
Per què les persones grans perden la gana
Que la fam disminueixi amb l'edat és en part normal: es gasta menys energia, l'estómac es buida més a poc a poc i els sentits del gust i l'olfacte s'apaguen, així que el menjar "sap a menys". Però quan la inapetència és marcada o va a més, gairebé sempre hi ha factors afegits que convé revisar:
- Medicaments — moltíssims fàrmacs habituals (per a la tensió, antibiòtics, analgèsics, alguns per al cor) treuen la gana, provoquen nàusees o alteren el sabor.
- Problemes de boca — dents en mal estat, pròtesis que fan mal, llagues o sequedat bucal converteixen cada àpat en una molèstia. T'expliquem com cuidar-la a la nostra guia de salut bucodental en persones grans.
- Dificultat per empassar (disfàgia) — si menjar fa por o costa, la gana desapareix. Vegeu la nostra guia sobre la disfàgia i l'alimentació segura.
- Restrenyiment — la sensació d'estar "ple" o inflat talla la fam del tot.
- Depressió i solitud — probablement la causa més subestimada. La tristesa treu les ganes de tot, i menjar sol, sense ningú al davant, desmotiva profundament. Moltes vegades "no vol menjar" vol dir en realitat "no vol menjar sol".
- Poca activitat física — qui no es mou ni surt, gasta poc i té poca gana.
- Deteriorament cognitiu — amb demència, la persona pot oblidar menjar, no reconèixer els aliments o perdre la noció de l'horari.
- Malalties — infeccions, problemes digestius, de tiroide o processos més seriosos poden debutar amb falta de gana.
Quan consultar el metge
Una falta de gana que apareix de cop, que es manté, o que s'acompanya de pèrdua de pes, tristesa, dolor en menjar o dificultat per empassar, l'ha de valorar el metge. Pot ser el primer avís d'alguna cosa tractable —des d'un efecte de la medicació fins a una depressió— i com més aviat s'identifiqui, millor.
Què pots fer a casa per estimular la gana
La clau no és la quantitat, sinó fer que menjar torni a ser fàcil i apetitós. Aquestes estratègies funcionen molt millor que insistir:
Plats petits, però que comptin
Un plat ple aclapara qui no té gana, i es rendeix abans de començar. És millor servir racions petites i, si es queda amb ganes, repetir. I com que menja poc, aquest poc ha d'alimentar molt: enriqueix els plats amb oli d'oliva, ou, formatge, llet en pols o fruits secs mòlts, sense augmentar el volum. Un puré petit ben enriquit pot nodrir tant com un plat gran.
Diverses preses al dia
Cinc o sis àpats lleugers cansen menys que tres de grans. Berenars nutritius —un iogurt, fruita, formatge, un batut casolà— sumen calories sense pressió.
Els seus àpats preferits, i per la vista
No és el moment d'imposar dietes tristes. Recupera els plats que sempre li han agradat, cuida la presentació (a aquestes edats "es menja pels ulls" més que mai) i potencia el sabor amb herbes i espècies suaus, ja que el gust està apagat.
Respectar els seus horaris i el seu ritme
Moltes persones grans mengen millor al migdia que a la nit. Aprofita el moment del dia en què tingui més gana per oferir l'àpat més complet, sense presses ni estires-i-arronses.
Una mica d'activitat i d'aire
Un passeig curt abans de menjar, una mica de moviment i llum obren la gana i milloren l'ànim.
Companyia: el millor estimulant
Està demostrat que les persones grans mengen més i millor quan mengen acompanyades. Asseure's a taula amb ella, conversar, convertir l'àpat en una estona agradable i no en una obligació, canvia del tot l'actitud davant del plat. Si la solitud és part del problema, potser t'interessa la nostra guia sobre la solitud en persones grans.
El que convé evitar
- Obligar, renyar o xantatjar — genera rebuig i converteix l'àpat en un camp de batalla. Pressiona l'estómac, però tanca la gana.
- Servir plats enormes — desanimen abans de començar.
- Dietes restrictives innecessàries — en una persona gran amb poca gana i risc de desnutrició, que mengi —encara que no sigui "l'ideal"— sol ser prioritari. Consulta-ho amb el seu metge.
- Donar per fet que "és l'edat" — i no buscar la causa. La inapetència gairebé sempre té una explicació tractable.
Quan la falta de gana ja és desnutrició
Si el teu familiar fa temps que menja poc, és probable que la inapetència hagi començat a passar factura. Et recomanem llegir la nostra guia sobre la desnutrició en persones grans, on expliquem com detectar-la a temps, i la de deshidratació, ja que qui menja poc també sol beure poc. Són tres cares del mateix problema.
Quan demanar ajuda professional
Gairebé tot el que estimula la gana —cuinar el que li agrada, presentar bé el plat, oferir diverses preses, acompanyar a taula amb paciència— requereix temps i presència diària, just el que a les famílies els falta. Quan la feina, la distància o l'esgotament fan impossible ser a cada àpat, una cuidadora resol exactament aquest buit.
Pot n'hi haver prou amb una assistència per hores que cobreixi la compra, la cuina i l'acompanyament en els àpats principals, o caldre una cuidadora interna si la persona necessita ajuda al llarg de tot el dia.
A Atention contractem directament les cuidadores —la família mai és l'ocupadora ni gestiona nòmines ni baixes— i les substituïm si emmalalteixen, perquè els àpats no quedin mai sense cobrir. Amb 13 anys a Sabadell i el Vallès, hem comprovat una vegada i una altra que una persona que comença a menjar acompanyada recupera no només pes, sinó ganes. Fem una valoració prèvia a casa, lliurem la medicació en blíster sense cost i gestionem gratis la Llei de Dependència quan correspon.
Preguntes freqüents
Per què la meva mare o el meu pare gran ha perdut la gana?
La falta de gana en persones grans gairebé mai té una sola causa. Amb l'edat es redueix de forma natural la sensació de fam i canvien el gust i l'olfacte, però solen sumar-s'hi altres factors: medicaments que treuen la gana, problemes dentals o per empassar, restrenyiment, depressió i solitud (menjar sol desmotiva molt), poca activitat física i malalties cròniques. Identificar quin pesa més en el teu familiar és el que permet actuar de forma eficaç.
Què puc donar de menjar a una persona gran que no té gana?
Millor plats petits, apetitosos i rics en nutrients que grans quantitats que aclaparen. Prioritza els seus àpats preferits, presenta els plats de forma atractiva, ofereix diverses preses petites al dia en lloc de tres grans i enriqueix els plats (oli d'oliva, ou, formatge, llet en pols) perquè, encara que mengi poc, aquest poc alimenti molt. I, sempre que puguis, que mengi acompanyat: és el millor estimulant de la gana.
Quan m'he de preocupar perquè un familiar gran no menja?
Has de consultar amb el metge si la pèrdua de gana és marcada o es manté en el temps, si va acompanyada de pèrdua de pes, si apareix de forma sobtada, o si se suma a tristesa, apatia, dolor en menjar o dificultat per empassar. Una inapetència nova i brusca pot ser el primer símptoma d'un problema mèdic tractable (una infecció, un efecte de la medicació, una depressió), així que no convé esperar gaire.
Com pot ajudar una cuidadora si el meu familiar no vol menjar?
Moltíssim, perquè la majoria de les causes es combaten amb presència i paciència. Una cuidadora cuina els plats que li agraden, respecta els seus horaris i el seu ritme, prepara diverses preses petites, fa atractiu el moment de menjar i —el més important— l'acompanya a taula, que és el que més anima a menjar una persona que viu sola. A més vigila el seu pes i avisa la família i el metge si la situació empitjora.
Parlem avui, sense esperes
Si el teu familiar gairebé no menja i no saps com ajudar-lo, truca'ns. T'orientem sobre com organitzar els seus àpats i la seva cura, i si ho necessites podem tenir una cuidadora en marxa en 24-48 hores.