Deliri en Persones Grans Hospitalitzades: Prevenció
Va ingressar lúcida i al cap de dos dies no sap on és. Què és el deliri o síndrome confusional agut, com prevenir-lo a l'hospital i com acompanyar-la.
La teva mare va ingressar per una infecció d'orina. Va arribar a l'hospital cansada, però sabia perfectament qui eres, quin dia era i per què hi era. Dues nits després et truquen de planta: ha intentat treure's la via, diu que la tenen segrestada i no et reconeix. L'endemà al matí està tranquil·la i gairebé normal. A la tarda, una altra vegada confosa.
El que probablement està vivint té nom: deliri (o delírium), també anomenat síndrome confusional agut. És molt freqüent en persones grans ingressades, espanta molt les famílies i, tanmateix, se'n parla poc. La bona notícia és que bona part del que el prevé són mesures senzilles en què la família (o la persona que acompanya) té un paper central. Amb més de 13 anys acompanyant persones grans a hospitals del Vallès, això és el que ens agradaria que sabessis abans del proper ingrés.
Què és el deliri o síndrome confusional agut
El deliri és una alteració aguda i fluctuant del funcionament del cervell. La guia de la Sociedad Española de Geriatría y Gerontología (SEGG) per a familiars ho resumeix així: apareix en hores o dies, i es caracteritza per dificultat per mantenir l'atenció i concentrar-se, desorientació, alteració del son, agitació o, al contrari, apatia i somnolència, i de vegades al·lucinacions o idees delirants.
No és una malaltia en si mateixa, sinó un senyal que alguna cosa està desequilibrant l'organisme: una infecció, el dolor, un medicament nou, la deshidratació, una operació. Per això la SEGG el considera una urgència mèdica: cal buscar-ne la causa i tractar-la.
Segons la guia clínica del NICE (l'organisme britànic de referència), entre un 20% i un 30% dels pacients ingressats a plantes mèdiques presenten deliri, i entre un 10% i un 50% dels qui s'operen el desenvolupen. Els qui el pateixen tendeixen a estar més dies ingressats, tenen més complicacions com caigudes i úlceres per pressió, més risc de demència posterior i més probabilitats de no poder tornar a viure a casa.
Deliri hiperactiu i hipoactiu: el que no fa soroll
Tothom reconeix el deliri "sorollós": el pacient agitat, que crida, que es vol aixecar o arrencar-se els sèrums. Però hi ha una forma hipoactiva que passa molt més desapercebuda: la persona està apagada, dorm gairebé tot el dia, respon amb lentitud, no té gana i sembla "molt tranquil·la". El NICE insisteix a estar especialment atents a aquesta forma perquè sovint no es detecta. Si el teu pare, normalment xerraire, fa dos dies que gairebé no parla, això també pot ser deliri.
En què es diferencia de la demència
És el dubte més habitual, i és important perquè canvia l'actitud. Si penses "ja està, s'ha demenciat", potser no avisaràs l'equip d'una cosa que té tractament.
- Com comença. La demència avança al llarg de mesos o anys. El deliri apareix de cop, en hores o pocs dies.
- Com evoluciona durant el dia. La demència és força estable d'un dia per l'altre. El deliri fluctua: estones de lucidesa i estones de confusió intensa, sovint pitjor al vespre i a la nit.
- Què afecta primer. En el deliri el més cridaner és la manca d'atenció: no pot seguir una conversa, es distreu, perd el fil.
- Si té marxa enrere. La demència és progressiva. El deliri sol ser reversible si se'n tracta la causa.
Compte: totes dues coses poden coincidir. Tenir demència és un dels principals factors de risc de patir deliri durant un ingrés. La guia NICE indica que, quan costa distingir l'una de l'altra, es tracti primer el deliri. Tu, que coneixes el teu familiar, ets qui millor pot dir a l'equip: "això no és el normal en ella".
Factors de risc durant un ingrés
El NICE considera en risc qualsevol persona ingressada que tingui 65 anys o més, deteriorament cognitiu o demència, una fractura de maluc o una malaltia greu. A això s'hi sumen factors que s'acumulen durant l'ingrés, i que recullen tant la SEGG com el material per a famílies de Salut Sant Joan de Reus:
- Haver tingut un deliri en un ingrés anterior.
- Problemes de vista o d'oïda, sobretot si les ulleres o l'audiòfon s'han quedat a casa.
- Fragilitat i dependència per a les activitats del dia a dia.
- Molts medicaments, canvis de tractament o consum d'alcohol.
- Dolor mal controlat.
- Deshidratació, restrenyiment o retenció d'orina.
- Infeccions i altres malalties agudes que apareixen durant el mateix ingrés.
- Immobilitat: passar dies al llit.
- Manca de son, soroll nocturn i ansietat per estar en un entorn estrany.
Mesures no farmacològiques que funcionen
No hi ha cap pastilla que previngui el deliri. El que té evidència és un conjunt de mesures senzilles aplicades alhora. Una metaanàlisi publicada a JAMA Internal Medicine el 2015, que va reunir 14 estudis amb més de 4.000 pacients grans ingressats, va trobar que aquests programes multicomponent reduïen aproximadament a la meitat les probabilitats de desenvolupar deliri i també les caigudes. Això és el que recomanen el NICE i la SEGG, i el que tu o una acompanyant podeu fer a l'habitació:
1. Orientar-lo amb naturalitat
Un rellotge i un calendari visibles, bona llum de dia. Recordar-li de tant en tant on és, quin dia és i qui ets, sense examinar-lo ("a que no saps quin dia és avui?") sinó explicant-l'hi. Portar objectes coneguts: una foto, el seu rellotge, la seva colònia, la ràdio. Conversar sobre coses que li agraden.
2. Ulleres, audiòfons i dentadura
Sembla obvi, però és del que més falla. Una persona que no hi veu ni hi sent bé interpreta malament el que passa al seu voltant. Porta a l'hospital les ulleres, l'audiòfon amb piles de recanvi i la dentadura, i comprova cada dia que els porta posats.
3. Protegir el son de la nit
Llum apagada i poc soroll a la nit, evitar migdiades llargues durant el dia i mantenir, en la mesura del possible, el seu horari habitual. El NICE recomana evitar procediments i preses de medicació en hores de son quan sigui possible: ho pots preguntar. Si el teu familiar ja dormia malament a casa, consulta també el nostre article sobre l'insomni en persones grans.
4. Moure's aviat
Asseure'l a la butaca i caminar tan bon punt l'equip ho permeti, amb el bastó o el caminador sempre a mà. Cada dia al llit resta força i augmenta la confusió. Si no pot caminar, també ajuden els moviments actius de braços i cames.
5. Beure, menjar i anar al lavabo
Oferir aigua sovint, ajudar-lo a menjar si li costa i estar atents a si orina i fa deposicions amb normalitat. El restrenyiment i la retenció d'orina són desencadenants freqüents i fàcils de passar per alt.
6. Una cara coneguda, sobretot de nit
El NICE recomana que la persona estigui atesa per cares conegudes i que es facilitin les visites regulars de la família; també aconsella evitar canviar-la d'habitació o de planta si no és imprescindible. La SEGG va més enllà: acompanyar-la sempre que sigui possible, sobretot a la nit, i evitar tant com es pugui les contencions. Una presència tranquil·la a la nit és, moltes vegades, el que evita que s'aixequi desorientada, caigui o l'hagin de subjectar.
El teu familiar està ingressat i no podeu ser-hi dia i nit?
Organitzem torns d'acompanyament hospitalari de dia, de nit o tots dos, perquè mai no estigui sol i algú avisi l'equip si alguna cosa canvia. La cuidadora és treballadora d'Atention: tu no signes cap contracte laboral.
Què dir a l'equip mèdic (i què preguntar)
El personal sanitari veu el teu familiar per primera vegada. No sap com era fa una setmana. El NICE demana expressament a les famílies que comuniquin qualsevol canvi sobtat de comportament, perquè sovint són les primeres a notar-lo. A l'ingrés, o tan aviat com puguis, explica:
- Com és normalment. "Viu sola, es fa el menjar, porta els seus comptes" o "té Alzheimer moderat, però sempre ens reconeix". Aquest punt de partida és el que permet detectar el canvi.
- Si ha tingut confusió en altres ingressos. És un factor de risc important.
- Quina medicació pren de veritat, inclosos somnífers, ansiolítics o alcohol. Una llista actualitzada evita errors; si et costa tenir-la al dia, et pot ajudar la nostra guia per organitzar la medicació.
- Si fa servir ulleres, audiòfon o dentadura, i si s'han quedat a casa.
- Com expressa el dolor si li costa comunicar-se: hi ha persones que no es queixen, però s'agiten o deixen de menjar.
I si notes que alguna cosa ha canviat, pregunta sense por:
- "La veig molt més confosa que ahir. Pot ser un deliri? Li han fet una valoració?" (hi ha escales breus com el 4AT, que el NICE recomana).
- "Han revisat si algun medicament nou hi pot estar influint?"
- "Es pot quedar un acompanyant a la nit?"
- "És possible que no la canviïn d'habitació?"
El paper de l'acompanyament hospitalari de dia i de nit
Tot l'anterior té una cosa en comú: necessita algú present. Però un ingrés d'una o dues setmanes, amb nits en vetlla, és esgotador per a qualsevol família, i més si els fills treballen, viuen lluny o també han de cuidar l'altre progenitor a casa. És aquí on moltes famílies es trenquen.
Una acompanyant amb experiència amb persones grans aplica de manera natural aquestes mesures: li posa les ulleres en despertar-se, li recorda on és, li ofereix aigua, l'acompanya al lavabo a la nit, l'ajuda a asseure's i a caminar quan ho indica l'equip, i avisa infermeria tan bon punt veu un canvi. I, sobretot, és una cara que es torna coneguda, torn rere torn.
A Atention organitzem acompanyament hospitalari per hores, de dia o de nit, a hospitals del Vallès Occidental, el Baix Llobregat i Barcelona, adaptant-nos a les normes de cada centre. Les cuidadores estan contractades directament per nosaltres: la família mai no és l'ocupadora i no assumeix cap responsabilitat laboral. Si una cuidadora es posa malalta, la substituïm nosaltres.
I després de l'alta
El deliri no sempre desapareix en sortir de l'hospital. Les primeres nits a casa poden continuar sent difícils, i és habitual que la persona torni més feble o amb menys autonomia. Per preparar aquest moment, tens una guia completa a com preparar la tornada a casa després de l'alta hospitalària. Si les nits són el problema, un torn de nit a casa pot ser el pont fins que s'estabilitzi. I si l'ingrés ha deixat una pèrdua d'autonomia important, val la pena revisar si li correspon un ajut de la Llei de Dependència: en gestionem el tràmit sense cost per a les nostres famílies.
Preguntes freqüents
El deliri és el mateix que la demència?
No, tot i que sovint es confonen i de vegades coexisteixen. La demència s'instaura lentament, al llarg de mesos o anys, i és progressiva. El deliri apareix de manera sobtada, en hores o pocs dies, fluctua al llarg del dia (estones de lucidesa i estones de molta confusió) i afecta sobretot l'atenció. A més, el deliri sol ser reversible si es troba i es tracta la causa. El que sí que és cert és que tenir demència és un dels principals factors de risc per patir un deliri durant un ingrés, i que una persona amb demència pot tenir-hi un deliri a sobre. Per això, si la teva mare amb Alzheimer està molt pitjor d'un dia per l'altre a l'hospital, no ho atribueixis sense més a la seva malaltia: comenta-ho a l'equip.
Quant dura un deliri i es recupera del tot?
Depèn de la causa i de la rapidesa amb què es detecti. Les guies clíniques el descriuen com un quadre habitualment temporal, que millora a mesura que es tracta el que l'ha desencadenat (una infecció, el dolor, un fàrmac, la deshidratació). En algunes persones els símptomes es resolen en pocs dies; en d'altres, sobretot les més fràgils, la recuperació és més lenta i es pot allargar després de l'alta. Les guies també adverteixen que el deliri s'associa a estades més llargues, a més complicacions i a més risc de deteriorament cognitiu posterior, així que si la confusió no desapareix convé demanar al metge de capçalera una revaloració al cap d'unes setmanes.
Què faig si el meu pare veu coses que no hi són o m'acusa d'alguna cosa a l'hospital?
Mantén la calma i no li portis la contrària de manera frontal: discutir una al·lucinació sol augmentar l'angoixa. La Sociedad Española de Geriatría y Gerontología recomana a les famílies no contradir els deliris o les al·lucinacions, reorientar-lo amb suavitat (on és, quin dia és, qui ets tu) i portar-li objectes coneguts que el calmin. Recorda que durant el deliri la persona no és conscient del que diu o fa, així que no t'ho prenguis com una cosa personal. I avisa sempre infermeria: un canvi així és un senyal que alguna cosa està passant i cal buscar-ne la causa.
Serveix de res que un familiar o una cuidadora es quedi a la nit?
Sí, i és una de les recomanacions que es repeteixen a les guies. La SEGG aconsella acompanyar la persona sempre que sigui possible, sobretot a la nit, i la guia britànica NICE recomana facilitar les visites regulars de la família i que la persona estigui atesa per cares conegudes. La nit és el moment en què més es desorienten: despertar-se en una habitació estranya, amb sorolls i sense ulleres, és un desencadenant habitual. Una presència tranquil·la que li recordi on és, l'ajudi a anar al lavabo i avisi si alguna cosa canvia redueix molt aquesta angoixa. Si la família no pot cobrir totes les nits, un servei d'acompanyament hospitalari permet fer torns sense deixar-lo sol.
Es pot prevenir el deliri després d'una operació de maluc?
No sempre, però el risc es pot reduir. La fractura de maluc és un dels factors de risc que la guia NICE assenyala expressament, i en pacients quirúrgics el deliri és freqüent. Les mesures que han demostrat utilitat són les mateixes que en qualsevol ingrés: mobilitzar aviat (asseure'l i caminar tan bon punt l'equip ho permeti), controlar bé el dolor, mantenir la hidratació, fer servir ulleres i audiòfons, protegir el son nocturn i evitar canvis d'habitació innecessaris. Pregunta abans de la intervenció si l'hospital té un protocol de prevenció del deliri per a pacients grans.
Aquest article és informatiu i no substitueix el criteri de l'equip mèdic que atén el teu familiar. Fonts: guia clínica NICE CG103 sobre deliri (actualitzada el 2023), guia per a pacients, familiars i cuidadors sobre el delirium en persones grans hospitalitzades de la SEGG, material per a famílies de Salut Sant Joan de Reus i Hshieh et al., JAMA Internal Medicine (2015).
Que no passi les nits sol a l'hospital
Si el teu familiar està ingressat o té un ingrés programat, truca'ns. T'expliquem com organitzar torns de dia o de nit perquè sempre tingui algú al costat, i com continuar cuidant-lo quan torni a casa.