Artrosi en Persones Grans: Com Alleujar el Dolor

Gairebé mai comença amb una consulta mèdica. Comença amb frases soltes als dinars del diumenge: "ja no baixo a comprar perquè l'escala", "em costa aixecar-me del sofà", "deixa-ho, obre'l tu, que no puc amb el pot". I amb una explicació que la família accepta sense discutir: són els anys.

Moltes vegades no són els anys: és artrosi. I la diferència no és semàntica. Els anys no es tracten; l'artrosi sí. No es cura, però el dolor es pot reduir molt, i sobretot es pot frenar la part que de veritat espanta: que la persona deixi de moure's, perdi força, comenci a caure i en dos anys passi d'anar a comprar sola a no poder dutxar-se sense ajuda.

Amb 13 anys acompanyant famílies a Sabadell i el Vallès Occidental, hem vist moltes vegades aquesta cadena sencera. També hem vist que es pot tallar, i que gairebé mai es talla amb un medicament nou: es talla amb moviment ben dosificat, amb la casa adaptada i amb ajuda en els moments del dia en què el dolor és més incapacitant. Aquesta guia explica com.

Què és l'artrosi (i per què no és "simplement l'edat")

L'artrosi és el deteriorament del cartílag que amorteix l'articulació. Quan aquest cartílag es desgasta, els ossos queden cada vegada menys protegits i comencen a fregar entre ells; alhora l'os es remodela i apareixen els osteòfits, aquells "pics" que es veuen a les radiografies. El resultat és dolor, rigidesa, cruixits i pèrdua progressiva de mobilitat, sobretot a les articulacions que suporten càrrega: genolls, malucs, mans i columna.

Sobre quanta gent hi conviu a l'Estat, la referència és l'estudi EPISER2016 de la Societat Espanyola de Reumatologia, que va valorar 3.336 persones de 40 anys o més amb confirmació per part d'un reumatòleg. Els seus resultats: la prevalença d'artrosi simptomàtica en alguna de les cinc localitzacions estudiades va ser del 29,35 %, i en les persones de 80 anys o més pujava al 52,6 %. És a dir, a partir dels 80 li passa a una de cada dues persones. Va ser més freqüent en dones, especialment a partir dels 60 anys. A escala mundial, l'anàlisi del Global Burden of Disease publicada a The Lancet Rheumatology va calcular 595 milions de persones amb artrosi el 2020, un 7,6 % de la població del planeta, i projecta un augment important fins al 2050 per l'envelliment i l'obesitat.

Dit d'una altra manera: és la malaltia articular més comuna de la vellesa i una de les primeres causes de dolor crònic i de dependència. I tot i així continua sent la que més es normalitza a casa.

Artrosi no és artritis: la diferència que canvia el tractament

Es fan servir com a sinònims i no ho són. L'artrosi és un problema degeneratiu, de desgast. L'artritis —i l'artritis reumatoide n'és l'exemple típic— és una inflamació de l'articulació, sovint de causa autoimmune, que pot aparèixer a qualsevol edat i que necessita un tractament de fons iniciat per un reumatòleg com més aviat millor. Confondre-les endarrereix diagnòstics que corren pressa.

La regla pràctica per a casa: el dolor de l'artrosi apareix en fer servir l'articulació i millora amb el repòs, i la rigidesa del matí passa en menys de mitja hora de moviment. Si el teu familiar té una articulació calenta, inflada i molt adolorida —i encara més amb febre—, o si la rigidesa matinal li dura hores, això mereix una consulta, no un coixinet elèctric.

Què limita en el dia a dia segons l'articulació

Per a una família, saber quina articulació està afectada serveix per a una cosa molt concreta: anticipar quina tasca fallarà primer i quina ajuda caldrà. Aquestes són les quatre zones més freqüents en persones grans.

Fixa-t'hi bé: gairebé tot el que apareix en aquesta columna són activitats bàsiques de la vida diària. Per això l'artrosi avançada és un dels motius pels quals més famílies ens truquen sense haver rebut mai un diagnòstic greu — no hi ha cap ictus ni cap demència, simplement un dia la seva mare ja no es pot dutxar sola.

Alleujar el dolor cada dia: què funciona de veritat

El tractament de l'artrosi se sosté sobre tres pilars que no són medicaments: exercici, control del pes i protecció articular. Els fàrmacs acompanyen, però no substitueixen cap dels tres.

1. El moviment és el tractament, no l'enemic

És la idea més difícil d'acceptar quan fa mal. L'exercici físic és tractament de primera línia en l'artrosi de genoll, i el material d'educació al pacient de l'Hospital de Bellvitge ho diu sense embuts: és un dels tractaments més segurs i amb mínims efectes adversos, i aplicat correctament no deteriora el cartílag ni augmenta la inflamació. El que sí que deteriora és el contrari: la manca d'activitat porta a més debilitat, i una articulació amb menys múscul al voltant fa més mal i es torna més inestable.

Les recomanacions que es fan servir en artrosi són les mateixes que ja coneixes si has llegit la nostra guia d'exercicis per a persones grans a casa: com a mínim 150 minuts setmanals d'activitat aeròbica (repartits, per exemple, en sessions de 30 minuts), exercicis de força almenys 2 dies per setmana —quàdriceps, isquiotibials, maluc i core— i treball d'equilibri en persones de més de 65 anys amb risc de caiguda. Caminar serveix en l'artrosi lleu; quan fa més mal, la bicicleta estàtica i l'aigua permeten moure's amb molta menys càrrega sobre l'articulació.

I la regla que evita l'abandonament, que és el problema de debò: la regla de l'endemà. És normal que l'articulació es queixi una mica durant i just després de l'exercici. Si a les 24 hores el dolor ha tornat al seu nivell habitual, la dosi era correcta. Si l'endemà continua pitjor, es redueix la intensitat o el nombre de repeticions — però no s'abandona. Durant un brot inflamatori agut es baixa l'activitat uns dies i es reprèn després.

2. Calor gairebé sempre, fred en els brots

El Canal Salut de la Generalitat és clar: cal aplicar habitualment calor sobre l'articulació, perquè alleuja el dolor i relaxa la musculatura, i el fred està indicat en els brots o episodis amb inflamació articular. Traslladat a la rutina de casa, això té una aplicació molt pràctica: un coixinet o un pegat tèrmic deu o quinze minuts abans de llevar-se al matí, abans de la dutxa o abans dels exercicis converteix el moment més rígid del dia en una cosa manejable.

Precaucions que no cal saltar-se: mai sobre la pell nua —sempre un drap entremig—, no més de 15-20 minuts, i extremar la cura si el teu familiar té diabetis, mala circulació o menys sensibilitat a la zona, perquè es pot cremar sense adonar-se'n.

3. El pes: el factor que més descarrega l'articulació

En l'artrosi de genoll i de maluc, perdre pes quan hi ha sobrepès és una de les mesures amb més efecte sobre el dolor. Els assajos clínics mostren que reduccions al voltant del 10 % del pes corporal, combinant dieta i exercici, produeixen millores clínicament rellevants en dolor i funció. Té tota la lògica mecànica: el genoll suporta en caminar diverses vegades el pes del cos, així que cada quilo que es treu es nota multiplicat.

Atenció al matís en persones grans: l'objectiu no és mai aprimar-se a qualsevol preu. Perdre pes perdent múscul empitjora l'artrosi i multiplica el risc de caiguda. Qualsevol pla ha de conservar la ingesta de proteïna i anar acompanyat d'exercici de força, i en persones grans fràgils cal valorar-ho amb el metge o amb un dietista-nutricionista. Si a casa el problema és el contrari i el teu familiar menja cada vegada menys, això t'interessa més: desnutrició en persones grans.

4. Protecció articular: fer servir l'articulació sense castigar-la

Són gestos petits que s'ensenyen en teràpia ocupacional i que en una setmana s'automatitzen. Canvien molt el dolor acumulat al final del dia:

• Repartir l'esforç entre les dues mans i fer servir el palmell sencer en lloc de la punta dels dits: portar la bossa amb l'avantbraç, obrir l'ampolla amb un obridor i no amb la pinça dels dits.
• Fer lliscar i empènyer en lloc d'aixecar. Un carretó per a la compra o una taula lliscant per a l'olla estalvien molta articulació.
• No mantenir la mateixa postura massa temps: aixecar-se cada mitja hora, canviar de posició, no creuar les cames al sofà tota la tarda. La rigidesa apareix amb la quietud.
• Seure per a tot el que es pugui fer assegut: dutxar-se amb una cadira de dutxa, vestir-se al llit o en una cadira estable, pelar verdura a la taula.
• Apujar l'alçada dels seients i evitar els mobles baixos. Un sofà enfonsat i un vàter baix són dues de les trampes domèstiques que provoquen més dolor i més caigudes.
• Calçat pla, tancat, amb sola gruixuda que amorteixi i que no rellisqui. Ni sabatilles de casa sense subjecció ni taló.
• Planificar el dia per blocs: la tasca més exigent quan l'articulació està més deslligada (habitualment a mig matí) i pauses programades abans que arribi el dolor, no quan ja hi és.

Ajudes tècniques: allò que retorna tasques senceres

Moltes famílies viuen les ajudes tècniques com una rendició. És just al contrari: són el que permet continuar fent coses sol. Un calçador llarg pot ser la diferència entre vestir-se de manera autònoma i dependre d'algú cada matí.

El Canal Salut inclou expressament l'ús de bastons i ajudes tècniques per descarregar les articulacions entre les recomanacions del tractament. I quan la limitació arriba al punt de necessitar ajuda per aixecar-se o caminar, la tècnica importa tant com el producte: aquí expliquem com fer-ho sense lesionar ningú, ni el teu familiar ni tu — mobilitat reduïda i transferències segures. I per revisar la casa sencera habitació per habitació: adaptar la casa amb productes de suport.

Medicació: què ajuda, què cal vigilar i què no serveix

Aquesta part la decideix el metge, però convé que la família entengui el mapa per no cometre els errors habituals. Segons la informació oficial sobre medicaments de la Generalitat, en el dolor de l'artrosi es fan servir els antiinflamatoris tòpics (en gel sobre l'articulació) o orals, el paracetamol —l'efectivitat del qual en el dolor crònic és limitada— i, en casos concrets, les injeccions de corticoides dins de l'articulació.

Els tres avisos que més importen en persones grans:

• Els antiinflamatoris orals no són innocus. Alleugen, però poden danyar l'estómac i el ronyó, apujar la tensió i complicar una insuficiència cardíaca, i es porten malament amb anticoagulants i altres fàrmacs freqüents a aquestes edats. Per això, quan el dolor és d'una o dues articulacions, moltes vegades es prefereix el gel antiinflamatori.
• Els opioides són l'última opció, no la primera. Es reserven per quan la resta ha fallat i sota control mèdic estricte, perquè en persones grans augmenten el risc de caigudes, fractures, confusió i dependència.
• Els "protectors del cartílag" gairebé no fan res. La documentació de la Generalitat assenyala que condroïtín sulfat, glucosamina i diacereïna mostren una reducció mínima del dolor a llarg termini. No cal prohibir-los, però tampoc muntar l'estratègia sobre ells.

I un problema molt real: l'artrosi gairebé mai ve sola. Se suma a la tensió, el colesterol, la diabetis, el son… i el pastiller es converteix en un laberint on és fàcil doblar dosis o saltar-se preses. Aquí ho desenvolupem: com organitzar la medicació d'una persona gran sense errors. A Atention, a més, incloem sense cost el lliurament de la medicació a domicili organitzada en blísters, precisament perquè ningú hagi de baixar a la farmàcia amb els genolls destrossats.

Quan consultar el metge i quan es planteja una pròtesi

L'artrosi és crònica i amb alts i baixos, així que la família necessita saber què és "un dia dolent" i què no ho és. Aquestes són les situacions que sí que requereixen consulta:

La pròtesi: quan es valora i què esperar

La cirurgia de substitució articular —pròtesi de genoll o de maluc— es planteja, segons el criteri que recull el Canal Salut, quan el dolor persisteix sense control amb el tractament convencional i afecta la qualitat de vida. No s'opera una radiografia: s'opera una persona que ja no dorm, que ha deixat de sortir o que no pot caminar el que la seva vida diària li exigeix.

Dues dades útils per a aquesta conversa familiar. La primera: les pròtesis duren molt. Dues grans revisions de registres nacionals publicades a The Lancet el 2019 van estimar que al voltant del 82 % de les pròtesis totals de genoll i a l'entorn del 58 % de les de maluc continuaven funcionant 25 anys després. La segona: l'edat avançada per si sola no descarta l'operació; el que es valora és l'estat general, la resta de malalties i la capacitat de fer la rehabilitació.

I aquí hi ha la clau que moltes famílies descobreixen tard: l'operació és el dia fàcil. El resultat es decideix les setmanes següents a casa, amb els exercicis fets cada dia, la casa preparada per endavant i algú que ajudi en la higiene i la mobilització mentre l'articulació encara no respon. Si el teu familiar ha de passar per quiròfan, això et servirà: com preparar el retorn a casa després de l'alta hospitalària i recuperació i cures a casa després d'una operació de maluc.

El cost invisible: quan el dolor articular reorganitza tota la casa

L'artrosi gairebé mai és només dolor. És una cadena que es va muntant en silenci, i val la pena veure-la escrita:

• Dolor → menys moviment → menys força → caigudes. Un genoll o un maluc adolorit canvia la manera de caminar, resta equilibri i multiplica el risc. La nostra guia completa: caigudes en persones grans, prevenció i quan demanar ajuda.
• Dolor → mal descans. El dolor articular és una de les causes típiques de no trobar postura i despertar-se diverses vegades, i una nit dolenta empitjora el dolor de l'endemà. Ho tractem aquí: insomni en persones grans.
• Dolor → deixar de sortir → aïllament. Quan l'escala del portal es converteix en un mur, es deixa de veure els amics, es deixa d'anar al mercat i arriba la tristesa que moltes famílies confonen amb el caràcter.
• Dolor → la família assumeix tasques → esgotament. Dutxar, vestir, netejar i acompanyar cada dia un pare amb artrosi avançada desgasta molt més del que s'admet en veu alta: síndrome del cuidador.

La bona notícia és que en l'artrosi el suport professional acostuma a poder ser molt precís: no cal cobrir el dia sencer, sinó les franges on el dolor és incapacitant. Moltes de les nostres famílies comencen amb una assistència per hores centrada al matí —llevar-se, dutxa, vestit, esmorzar i els exercicis pautats—, i hi afegeixen neteja de la llar o perruqueria a domicili quan ajupir-se o aixecar els braços ja fa massa mal. Quan la persona no pot quedar-se sola amb seguretat, el pas següent és una cuidadora interna.

I la part que més tranquil·litza les famílies que ens truquen amb por: a Atention la cuidadora està contractada directament per l'empresa. La família no és l'ocupadora, no gestiona nòmines ni altes a la Seguretat Social, no assumeix baixes, vacances ni substitucions. La responsabilitat legal és 100 % nostra. Si vols veure la diferència amb contractar pel teu compte, està desglossada aquí: agència o cuidadora particular.

Sobre com pagar-ho: una artrosi avançada que impedeix dutxar-se, vestir-se o desplaçar-se per casa sense ajuda acostuma a encaixar en una valoració de dependència, encara que no hi hagi cap malaltia neurològica pel mig. Gestionem tot l'expedient de la Llei de Dependència sense cost per a la família, inclosa la primera visita a domicili i la sol·licitud. Com més aviat s'iniciï, abans arriba la resolució.

Preguntes freqüents

Aquest article té finalitat informativa. Les dades de prevalença provenen de l'estudi EPISER2016 de la Societat Espanyola de Reumatologia (publicat a Reumatología Clínica) i de l'anàlisi del Global Burden of Disease 2021 sobre artrosi publicada a The Lancet Rheumatology. Les recomanacions de tractament es basen en la informació publicada pel Canal Salut i pel portal de medicaments del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i en el material d'educació al pacient de l'Hospital Universitari de Bellvitge; les dades de supervivència de les pròtesis, en les revisions de registres nacionals publicades a The Lancet el 2019. No substitueix en cap cas el criteri del metge de família, el reumatòleg, el traumatòleg o el fisioterapeuta que atenen el teu familiar, que són els qui han de pautar la medicació i els exercicis en cada cas concret. Davant d'una articulació calenta, inflada i amb febre, o una incapacitat brusca per recolzar el peu, consulta el mateix dia.